-
Escrivim poc, darrerament. A Jordi no li dic res perquè sé com va d’atrafegat.
D’ací a unes hores marxem cap a Extremadura; un grup d’amics hem llogat una casa al Valle del Jerte i hi passarem una setmana.
Crec que ens anirà bé bategar a un altre ritme.
5 comentaris:
No se si vam aconseguir bategar a un altre ritme, però vam gaudir d'un paisatge meravellós i de racons encisadors mentre trescàvem altres Ravals... De tot plegat, em quede amb el record de les hores que vam passar als estrets i empedrats carrers de Garganta de la Olla... Amb tu, esclar... Novament, enhorabona per la teua, la vostra literatura...
Raül
Gràcies Raül. La veritat és que el paisatge humà fou tan esplèndid com el natural. Jo també em quede amb les coses que no ens esperàvem, que vingueren com un regal. Recordes el capvespre al Castell de Monfragüe? Li ho contava ahir a mon pare. Resulta que fa uns anys, hi passà la nit allà dalt, amb ma mare, a la caravana...
Potser deuries escriure més al blog, en voltes del face. Les novetats de la xarxa són enganxoses com llepolies. Tant és si escriviu a un blog com a un arxiu privat, per donar-nos la sorpresa de veure'l publicat, cal estar per la feina
Francesc, ja sé que queda poc seriós estar-se setmanes sense escriure ni una línia. Però no done abast. I sembla que Jordi ho te més cru encara. Serà millor deixar-ho córrer un temps.
Publica un comentari