I deixa el nauta aeri que ja és mort
un segell gregari de passaport
o una vagarosa mitologia.
Joan Valls.
No obstant, amb tant de tràfec,
se’ns fa feixuc aliterar els plors i els records.
Per xo són les cerimònies.
Caldrà sostraure la pell del cos present,
bescanviar-li el fetge per un de nou
que tolere l’afalac tebi, lleuger.
Ja no escrivim cròniques.
Així i tot, reclamem un nou carrer
a la memòria de qui vulga ser recordat.
Certs constructors ens hi recolzen.
1 comentaris:
Una aportació al vostre experiment.
És lleu. És sensible.
L'amor.
He estimat. El meu cor s'ha obert i ha mostrat ses ferides. Airejades per fi han deixat pas, han donat permís per a què algú posseira la clau, la clau que tot ho obri i que et fa volar. He sentit l'impuls de deu primaveres en un segon. He viscut allò que ahir negava.
S'ha obert la finestra que em comunica amb la meva realitat humana més inteligent, més interessant, més positiva. La porta que s'obri quan menys esperem, el camí que ens comunica amb allò suprem, indivisible i compartit.
Allò que dóna sentit a les nostres vides i que en darrera instància no prové de nosaltres mateixos.
Unes noves pors, que no he superat i que no conec, em saludaran. Les beneiré i seguiré el meu camí. Endavant. Sense mirar endarrere. Coneixeré una nova humitat, la seua, i em deixaré dur pels camins que mai ningú ha recorregut de cap altra manera.
Roger Cremades Rodeja
19/10/08 23:58
Publica un comentari