TOTS MOS DESIGS
SOBRE VÓS LOS ESCAMPA la vora de la mar i del foc del darrer Sant Joan, un grup d’amics vam decidir de fer un sopar literari. Tanmateix en aquell moment ningú no sabíem com ens ho havíem de fer, per barrejar literatura amb gastronomia.
Tot i que la idea era un tant agosarada, al setembre un dels amics va fer el primer intent. Així fou com des de l’àtic de sa casa, sota un cel lluent, despedíem l’estiu i ens intercanviàvem llibres. Poc després, van obrir-nos casa els amics d’Oliva, que van preparar-nos una passejada historicoliterària pels carrers del Raval. Molt dolça, aquella nit.
El tercer sopar literari ha estat a Beniarjó. Així que la nit del sis de desembre vaig fer de cuinera i després de rapsoda. No sé si vaig satisfer les expectatives dels meus convidats. El cas, però, és que he de confessar que ells van trencar totalment les meues. Després del recital a dues veus dels poemes triats per a l’ocasió, i com que l’auditori semblava receptiu, vaig proposar que foren ells qui continuaren llegint versos. Es produí un ràpid i insòlit trasvassament de poemaris des de les prestatgeries fins a les mans dels meus amics, que descobrien les excel·lències d’alguns autors i en triaven textos.
És bonic comprovar que el gust per la poesia pot contagiar-se. I que l’altra nit alguns amics van infectar-se, sense remei.
